sábado, 4 de abril de 2026

ABERRI EGUNA 2026

Aberri Eguna, jai solemnea Euskadi gure aberri bakartzat dugun euskaldun guztiontzat. Urtero bezala, egun honetan efemeride horri buruzko aipamen bat egingo dut.

Aberri Eguna, fiesta solemne para todos los vascos que consideramos a Euskadi como nuestra única patria. Como todos los años al llegar esta fecha voy a hacer una mención sobre dicha efeméride.

Aurten 1936ko gertaera batzuk jasoko ditut. Aberri Egunaapirilaren 12an, igandean, ospatzen zen. Bilboko prentsaren arabera, mendietako kalejirak eta suak zirela eta, prentsak honela zioen: “...Oraindik ilundu gabe zegoen, Musika Bandek eta txistulariek, Aberri Eguneko igande iragarriaren etorreraren aurrean, kaleetako isiltasuna zalapartaz hautsi zutenean. Egun hartan, begirada temati batek Pagasarri eta Artxanda inguruko tontorrak ikusten zituen. Castaños kaleko funikularrera iritsi nahi dute, ondoko mendiaren gailurretik Bizkaya ikusteko, eta bihar argituko duen Mendekoste Pazko hori erretiroarekin piztu ziren suak ikusteko. Suteetako lehen suak agertu zirenean, Bilboko sakonunetik ikus zitezkeenak...”

Este año recogeré algunos acontecimientos de 1936. El Día de Aberri Eguna se celebraba el domingo 12 de abril. Según la prensa bilbaína, en medio de Kalejiras y Hogueras en los montes; decía la prensa: “...Aun no había anochecido cuando las bandas de Música y los txistularis rompieron con alborozo el silencio de las calles, ante la llegada del anunciado domingo de Aberri Eguna. Ese día una mirada insistente observaba las cimas cercanas de Pagasarri y Artxanda. Un afán de llegar al funicular de la calle de Castaños para contemplar Bizkaya desde la cumbre del monte vecino y poder otear las hogueras que se encendieron con jubilo esa Pascua de Pentecostes que amanecerá mañana. El entusiasmo se desbordo cuando aparecieron los primeros fuegos de las hogueras, visibles desde la hondonada bilbaína...”

Egun hartan, Malmasin, Artxanda, Aixerrota, Berriz, Ahuntz Mendia, Larrasidtu eta Kobetetako suek distira sinbolikoa egin zuten. Bizkaiko beste mendi batzuetan ere egin zuten.

Aquel día las hogueras de Malmasin, Artxanda, Aixerrota, Berriz, Monte Cabras, Larrasidtu y Cobetas brillaron simbólicamente. También lo hicieron en otros montes de la geografía Bizkaina.

Aberri Egunean, Getxoko ospakizunak, honako egitaraua izan eban: “... Goizeko hamaiketan, Santa Maria elizan, Algortako eta Ondarretako Abesbatza taldeek abestutako meza solemnea ospatu zan. Sermon bat esan zuen euzkeraz. Elizako zelaian agintarien aurreskua dantzatu zen, eta hori amaitutakoan, Getxoko ezpatadantzari eta irule taldeek joko zuten. Bostetan, Avanzadako zelaian, euskal dantzen alardea ospatu zen, eta erromeriak iluntzera arte iraun zuen.

Dantzarien desfilea Algortako Euzko-Etxia eta Ondarretako Batzokitik hasten zen aldi berean. Aurreratuaren Jaialdiaren ospakizunean Musika Bandak jo zuen, zelaian anbigu zerbitzu bat ezarri zen...” (Euzkadi, 1936ko maiatzaren 31koa).

El día de Aberri Eguna, la celebración en Getxo, contó con el siguiente programa: “...A las once, de la mañana, en la iglesia de Santa Maria, se celebró una solemne misa cantada por los grupos de Abesbatza de Algorta y Ondarreta. Se pronunció un sermón en euzkera.

En la campa de la iglesia se bailó un aurresku de autoridades, una vez finalizado este, actuaran los grupos de ezpatadantzaris e hilanderas de Getxo.

A las cinco, en la campa de la Avanzada, se celebró un alarde de bailes vascos, que continuaron con una romería, la cual duró hasta el anochecer.

El desfile de los dantzaris hasta la campa de la Avanzada se iniciaba simultáneamente desde los locales de Euzko-Etxia de Algorta y Batzoki de Ondarreta.

Durante la celebración del festival de la Avanzada actuó la Banda de música, en la campa se estableció un servicio de ambigú...” (Euzkadi del 31 de mayo de 1936).

Egun hartan, Euzko-Abesbatzak, Atxurrako Segundo txistulariaren zuzendaritzapean, euskal musikako programa hautatua interpretatu zuen.

Egunkari hark urtemuga bat gogoratzen zuen, 1893ko ekainaren 3koa, «Larrazabalen zina» egin zen eguna. Bere orrialdeetan Begoñako baserri sinboliko haren argazki bat jasotzen zen, non Sabino Aranak eta Goirik, lehen aldiz, bere ideia politikoak jendaurrean azaldu zituen, “Bizkaya por su independencia” liburuan adierazia.

Aquel día, Euzko-Abesbatza, bajo la dirección del txistulari Segundo de Atxurra, interpreto un selecto programa de música vasca.

Aquel diario recordaba un aniversario, el del 3 de junio de 1893, fecha en que se pronunció el célebre «Juramento de Larrazabal». En sus paginas recogían una fotografía de aquel simbólico caserío de Begoña, en el que Sabino Arana y Goiri expuso públicamente, por primera vez, su ideario político manifestado en su libro “Bizkaya por su independencia”.

Aurten, igandean, 2025eko apirilaren 5ean ospatuko da Aberri Eguna. Aurten ere, Euskadi Euskaldunen Aberria dela uste dugunok, hainbat deialdirekin ospatuko dugu data hori. Batzuk alderdien aginduei jarraituz, beste batzuk, deialdi bateratuak ez direlako, euren etxeetan egingo dituzte.

Este año se celebra el Aberri Eguna el domingo día el 5 de abril del 2025. Un año más, los que creemos que Euskadi es la Patria de los Vascos, celebraremos con distintas convocatorias esa fecha. Algunos siguiendo las consigna de los partidos, otros, por no ser convocatorias unitarias, lo harán en sus hogares. !Ojala llegue el día en que se vuelva realizar una sola convocatoria!.

GORA ABERRI EGUNA!

GORA EUSKADI ASKATUTA!